ljdszcvkxz
MARC TEÒRIC
El terme Autisme ho va emprar Bleuer per primera vegada en 1919 per a descriure l’allunyament del món exterior que s’observa en els esquizofrènics adults. Més endavant, en 1943, Kanner va descriure a partir de l’observació d’onze casos el que va denominar com “Autisme Infantil Primerenc”. Aquells nens presentaven els següents símptomes (Kanner, 1943):
- Extremada solitud autista: Incapacitat per a relacionar-se amb les persones.
- Alteracions del llenguatge i de la comunicació molt severes, tant en el plànol expressiu com en el receptiu. És important veure aquí la rellevància dels Sistemes Alternatius de Comunicació per a expressar-se i de la comprensió de la informació que rep de l’entorn.
- Aparició molt primerenca del trastorn (3 primers anys de vida) i permanència del mateix per a tota la vida.
El conjunt de símptomes que defineixen la Síndrome aquí comentat és correspon amb ”l’Autisme Infantil’” o “Síndrome de Kanner”, però també existeixen altres formes clíniques d’autisme que presenten algunes diferències respecte a aquesta síndrome i que s’inclouen en el Manual de Diagnòstic de l’Associació Americana de Psiquiatria DSM-IV (1994) com “Trastorns Generalitzats del Desenvolupament” i que són:
- Síndrome de Heller (Theodor Heller, 1908) o Trastorn desintegrat infantil. Qui ho sofreixen experimenten un desenvolupament inicial normal fins als 3 o 4 anys per a després perdre la majoria de les funcions fins a llavors adquirides.
- Síndrome de Asperger (Hans Asperger, 1944), similar al de Kanner però amb un nivell de funcionament cognitiu i un desenvolupament lingüístic aparentment normal.
- Síndrome de Rett (Andreas Rett, 1966). Es dóna en nenes i comporta una devastadora regressió de la motricitat i la conducta, a més d’un retard mental sever i diversos trastorns orgànics.
El 75 % de les persones amb autisme manifesten, al mateix temps, un quadre de retard mental sever o mig. Actualment es parla de ‘Trastorns de l’Espectre Autista’ (TEA) per a referir-se a qualsevol de les variants.