<?xml version="1.0"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0"><channel><atom:link href="https://autisme.blogia.com/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><title>AUTISME: revistes, planes web, associacions i altres</title><description/><link>https://autisme.blogia.com</link><language>es</language><lastBuildDate>Sun, 10 Dec 2023 12:02:20 +0000</lastBuildDate><generator>Blogia</generator><item><title/><link>https://autisme.blogia.com/2008/042703.php</link><guid isPermaLink="true">https://autisme.blogia.com/2008/042703.php</guid><description><![CDATA[<p>ljdszcvkxz</p>]]></description><pubDate>Sun, 27 Apr 2008 19:38:00 +0000</pubDate></item><item><title>MARC TE&#xD2;RIC</title><link>https://autisme.blogia.com/2008/042702-marc-teoric.php</link><guid isPermaLink="true">https://autisme.blogia.com/2008/042702-marc-teoric.php</guid><description><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: "><span> </span><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;">El terme Autisme ho va emprar Bleuer per primera vegada en 1919 per a descriure l&rsquo;allunyament del m&oacute;n exterior que s&rsquo;observa en els esquizofr&egrave;nics adults. M&eacute;s endavant, en 1943, Kanner va descriure a partir de l&rsquo;observaci&oacute; d&rsquo;onze casos el que va denominar com &ldquo;Autisme Infantil Primerenc&rdquo;. Aquells nens presentaven els seg&uuml;ents s&iacute;mptomes (Kanner, 1943): </span></span></p> <ul style="margin-top: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">Extremada solitud autista:      Incapacitat per a relacionar-se amb les persones. </span></span></li><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">Alteracions del llenguatge i de      la comunicaci&oacute; molt severes, tant en el pl&agrave;nol expressiu com en el      receptiu. &Eacute;s important veure aqu&iacute; la rellev&agrave;ncia dels Sistemes Alternatius      de Comunicaci&oacute; per a expressar-se i de la comprensi&oacute; de la informaci&oacute; que      rep de l&rsquo;entorn. </span></span></li><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">Aparici&oacute; molt primerenca del      trastorn (3 primers anys de vida) i perman&egrave;ncia del mateix per a tota la      vida. </span></span></li></ul> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: "><span> </span>El conjunt de s&iacute;mptomes que defineixen la S&iacute;ndrome aqu&iacute; comentat &eacute;s correspon amb &rdquo;l&rsquo;Autisme Infantil&rsquo;&rdquo; o &ldquo;S&iacute;ndrome de Kanner&rdquo;, per&ograve; tamb&eacute; existeixen altres formes cl&iacute;niques d&rsquo;autisme que presenten algunes difer&egrave;ncies respecte a aquesta s&iacute;ndrome i que s&rsquo;inclouen en el Manual de Diagn&ograve;stic de l&rsquo;Associaci&oacute; Americana de Psiquiatria DSM-IV (1994) com &ldquo;Trastorns Generalitzats del Desenvolupament&rdquo; i que s&oacute;n:</span></span></p> <ul style="margin-top: 0cm;" type="disc"><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">S&iacute;ndrome de Heller (Theodor      Heller, 1908) o Trastorn desintegrat infantil. Qui ho sofreixen      experimenten un desenvolupament inicial normal fins als 3 o 4 anys per a      despr&eacute;s perdre la majoria de les funcions fins a llavors adquirides. </span></span></li><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">S&iacute;ndrome de Asperger (Hans      Asperger, 1944), similar al de Kanner per&ograve; amb un nivell de funcionament      cognitiu i un desenvolupament ling&uuml;&iacute;stic aparentment normal. </span></span></li><li class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt; text-align: justify; line-height: 115%;"><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: ">S&iacute;ndrome de Rett (Andreas Rett,       1966). Es d&oacute;na en nenes i comporta una devastadora regressi&oacute; de la      motricitat i la conducta, a m&eacute;s d&rsquo;un retard mental sever i diversos      trastorns org&agrave;nics. </span></span></li></ul><p><span style="font-family: arial,helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; font-family: "><span style="font-size: small;"><span> </span>El 75 % de les persones amb autisme manifesten, al mateix temps, un quadre de retard mental sever o mig. Actualment es parla de &lsquo;Trastorns de l&rsquo;Espectre Autista&rsquo; (TEA) per a referir-se a qualsevol de les variants.</span> </span></span></p>]]></description><pubDate>Sun, 27 Apr 2008 19:31:00 +0000</pubDate></item></channel></rss>
